Vento Mareiro
L’origen d’un nom
Vento Mareiro és molt més que unes paraules xiuxiuejades entre ceps. És un concepte etern que acaricia la Vall del Salnés i forja la nostra identitat familiar.
Quan el Pepito Durán, pare del Roque, i el poeta Ramón Cabanillas es creuaven pels carrers de Cambados, es saludaven amb un expressiu: “¡Qué vento mareiro vai!”. En Ramón Cabanillas, el gran poeta gallec, nascut a Cambados i que va modernitzar la poesia gallega, va portar l’expressió “Vento Mareiro”, pròpia de la comarca del Salnés i de la Ría d’Arousa, al llenguatge comú de tots els gallecs. Amb ella, va batejar un dels emblemàtics llibres de la poesia i cultura gallegues, “Vento Mareiro” (L’Havana, 1915).
Així comença la dedicatòria de la 1a edició de Vento Mareiro: “A ti, me Cambados, probé e fiadlo e soñador que, ó cantareiro son dos pinales i ó agarimo dos teus pazos lexendarios, dormes deitado ó sol, a vería do mar”.
Sono dourado
Para miña muller
¡Ou meu sono labrego! Unha casiña
preto do río, ó abrigo dos pinales,
con piorno e alboios nos currales
e palleiros na eira e na curtiña.
Ó pé da casa un muíño cantareiro
ó son da lira de ágoa que enche o caño,
baixo o maino agarimo dun castaño
e os amorosos brazos dun cruceiro.
Todo ó longo da aberta do muíño
tortas e vellas cepas de albariño
cos asios mestos no bendito outono.
E un ferrado de terra por facenda
pra prantío e xardín, libre de renda,
diesmo a Dios, sin foreiro nin máis dono
Groria e lecer da casa, unha lareira
en que arderan enteiros os carballos,
arrodeada de afumados tallos,
con forno cheo e forte gramalleira.
E do inverno nas noites, cando o vento
nos altos pinos seus doores laia
e misteriosa rube dende a praia
a rouca voz do mar, no antigo asento
de meus avós labregos e cristianos,
presidindo o rueiro de aldeanos
que a relocente labarada doura.
(…)
Ramón Cabanillas: “Vento Mareiro”
(L’Havana, 1915)
El naixement d’una tradició
Relats del mar, narrats en terra
Principis del s. XX – 1980
Aquesta història podria començar al vell lagar de Sisan, on elaboraven vi els besavis materns i a la Casa armadora de la família Durán, situada davant de l’Església de Santa Maria, a Cambados. Gent de mar, amb terres i taverna, des de finals del segle XIX. A principis del segle XX, van ser els primers a pescar la sardina gràcies a l’art d’encerclament per a vendre-la fresca i a les empreses de conserves. I en la dècada dels vint, els avis “roquiños” van ser els primers a contractar i pagar la seguretat
social als seus mariners.
En la dècada dels cinquanta, s’uneixen el Pepito Durán i la Carmen Martínez, filla de tractants de bestiar a San Martiño de Meis i agricultors amb vinyals. En els 60, obren la seva pròpia taverna a Cambados, amb un petit celler on venen el seu espadeiro i una mica d’albarinyo. En els 70, comencen a participar en la “Festa de l’albariño”, però la seva activitat principal continua sent la pesca, fins a la dècada dels vuitanta.
1980 – 2000
En la dècada dels vuitanta, el Roque comença la universitat i, alhora, comença a modernitzar l’albarinyo artesanal dels seus pares. A més a més, participa en la creació de la Denominació d’Origen Rías Baixas i en la “revolució” agrària i vinícola que es va viure al Salnés durant aquells anys.
Després de llicenciar-se en Periodisme i Direcció Comercial, comença la seva activitat professional el 1987 com a periodista de TVE a Galícia. Així mateix, estableix la base empresarial i crea, amb personalitat pròpia i disseny fàcil de reconèixer, l’albarinyo Vento Mareiro el 1989.
En la dècada dels noranta, el Xosé Ramón Durán (Roque) comença a involucrar-se en el món del vi. Participa en la creació de la Ruta do viño Rías Baixas, promou l’Associació “Adegas do Salnés” i surt escollit com a vocal del Consello Regulador, on va ser el promotor del “concurs de tast de les anyades“ per a posar en valor la tradició dels albarinyos de més d’un any.
2000 – 2015
L’any 2000, promou i participa en una de les primeres campanyes de venda mitjançant un TPV virtual, amb l’eslògan: “Un euro polo galego”, fent una donació d’1 € per cada ampolla venuda al llarg del mes de les “letras galegas”. En aquests mateixos anys, s’arriba a diversos acords per a ampliar les plantacions de vinya a Sisán, Xil i Ribadumia.
2015 fins avui
Posteriorment, aquesta Associació es transformarà en “Adegas Terra d’Asorei” comprant unes instal·lacions d’un celler el 2015, i exportant avui dia a més de 22 països. Actualment, el nostre “Vento Mareiro” s’elabora en aquestes instal·lacions a San Martiño de Meis, sent la “Collita Limitada” del fundador.
